VeriFactu s'ha retardat a 2027: si el teu programari de facturació és a mida, el rellotge segueix corrent

Pot ser que hagis respirat alleujat en llegir que VeriFactu s’ha ajornat a 2027. I si la teva empresa factura amb un programa comprat o un SaaS de subscripció, tens motius: algú s’encarregarà d’actualitzar-te’l a temps.

Però si factures amb un ERP propi, una aplicació feta a mida o un programa en WinDev heretat de fa anys, aquest titular és enganyós per a tu. L’ajornament no et regala temps: et dona feina de desenvolupament amb data d’entrega. I una part de la norma no s’ha ajornat en absolut. Anem a veure-ho amb calma i sense alarmisme, però amb els terminis clars.

Què ha canviat amb l’ajornament

El Reial decret llei 15/2025, de 2 de desembre (publicat al BOE el dia 3), va ampliar un any els terminis per adaptar-se a VeriFactu. Les dates fermes ara són dues:

• 1 de gener de 2027 per a les empreses que tributen per l’Impost sobre Societats (una S.L., encara que en siguis l’únic soci, hi entra).
• 1 de juliol de 2027 per als autònoms en IRPF i la resta d’obligats.

Si has vist per aquí la data de “juliol de 2026”, ignora-la: està derogada. I convé saber que no hi ha cap ajornament posterior ni previst: aquestes dues dates són les que hi ha.

Fins aquí, el que ha sortit a tots els titulars. Ara, el que gairebé ningú ha subratllat.

El detall que ho canvia tot si tens programari propi

L’ajornament és per als usuaris del programari. L’obligació dels fabricants de programari no es va ajornar: està vigent des del 29 de juliol de 2025, i el servei de l’Agència Tributària per rebre els registres fa des d’aleshores que funciona.

I per què t’importa, això? Perquè aquí hi ha la línia que separa dos mons. La norma parla del “productor del SIF” (Sistema Informàtic de Facturació). Si fas servir un programa d’un tercer, el productor és aquesta empresa: ella implementa els requisits, ella firma els papers i ella t’envia l’actualització. Tu no has de fer res més que instal·lar-la.

Però si la teva facturació corre sobre un desenvolupament a mida, el productor ets tu (o qui et va programar aquell programari). I això vol dir tres coses incòmodes:

• Ningú t’actualitzarà el programa. El desenvolupament s’ha de fer.
• La declaració responsable que certifica que el programari compleix l’has de firmar tu.
• Si alguna cosa no compleix, la sanció recau del teu costat.

Què exigeix VeriFactu, en cristià

Sense entrar en el detall tècnic que correspon a qui el programi, aquests són els pilars que el teu programari haurà de complir:

• Un registre per cada factura. Cada cop que emets una factura, el sistema genera un registre associat. I si s’ha d’anul·lar alguna cosa, es genera un registre d’anul·lació; mai no s’esborra sense deixar rastre.
• Encadenament amb hash. Cada registre inclou una “empremta digital” (un hash SHA-256) calculada a partir del registre anterior, formant una cadena. Si algú intenta manipular una factura passada, la cadena es trenca i es nota. És el que fa els registres inalterables.
• Codi QR a cada factura. Un codi que permet verificar la factura, i que ha d’aparèixer imprès al document.
• Registre d’esdeveniments. Un historial del que passa al sistema (altes, anul·lacions, enviaments, errors), també protegit.

I aquí ve la decisió més important per a un programari a mida: hi ha dues modalitats, i no donen la mateixa feina.

En la modalitat VERI*FACTU, el teu programari envia cada registre a l’Agència Tributària en temps real. A canvi d’aquesta transparència, la norma t’eximeix de firmar electrònicament cada registre i alleugereix el registre d’esdeveniments. És l’opció més senzilla d’implementar i d’auditar.

En la modalitat NO VERI*FACTU, no envies res a Hisenda, però aleshores el teu sistema ha de firmar electrònicament cada registre, mantenir un registre d’esdeveniments encadenat i conservar-ho tot, disponible per si hi ha una inspecció. Molta gent la tria pensant que “no enviar” és el còmode, quan la mateixa Agència Tributària reconeix que és tècnicament més exigent. És una trampa habitual, i convé decidir-ho amb criteri abans d’escriure ni una sola línia de codi.

La declaració responsable (i les multes que convé no ignorar)

VeriFactu no funciona amb un segell previ de l’Agència Tributària que aprovi el teu programari. Funciona al revés: el productor emet una declaració responsable, per cada versió del programa, certificant sota la seva pròpia responsabilitat que compleix el reglament. No hi ha xarxa de seguretat: si declares que compleixes i no és així, en respons tu.

Un apunt per si t’aplica: qui ja està al Subministrament Immediat d’Informació (el SII, propi de grans empreses i de qui està al REDEME) queda exclòs de VeriFactu. I el País Basc té el seu propi sistema, TicketBAI, que és un règim a part.

Quant temps queda de debò

Aquí és on el “s’ha ajornat a 2027” juga males passades, perquè sona lluníssim i no ho està tant:

• Si ets societat, la teva data és l’1 de gener de 2027. Descomptant el calendari, parlem d’uns pocs mesos.
• Si ets autònom, tens fins a l’1 de juliol de 2027: menys d’un any.

I reescriure la part de facturació d’un programari no es fa en dues tardes. Cal analitzar el sistema actual, decidir la modalitat, desenvolupar l’encadenament, la firma o l’enviament, el QR i el registre d’esdeveniments, i després provar-ho a fons contra l’entorn de proves de l’Agència Tributària abans de posar-ho en producció. Si la teva facturació és el cor de la teva operativa (i sol ser-ho), no és un canvi que vulguis fer amb presses la setmana abans del termini.

Què convé fer ara

No cal córrer, però sí començar a moure’s. Els passos assenyats:

1. Confirma qui és el productor del teu programari de facturació. Si és un tercer, demana-li per escrit que confirmi que emetrà la declaració responsable i en quina modalitat. Si el programari és teu o a mida, el productor ets tu, i toca planificar el desenvolupament.
2. Decideix la modalitat amb criteri (VERI*FACTU sol ser l’opció més simple per a programari modern i connectat), no per intuïció.
3. Planifica la feina el 2026, amb marge per a les proves. Arribar a la data amb la rutina ja rodada és molt diferent d’arribar a improvisar.